Blog  

Anem o fugim?

123
3-04-2020

Tots hem dit o sentit més d'una vegada, allò de " No sé pas on anirem a parar !". Mentre tot es va mantenint en la normalitat anem tirant. Però quan la cosa es complica una mica ja perdem el nord i el futur se'ns enfosqueix. El mal ja i és en aquesta vida "normal", però amb dosis suportables i fàcils de tenir-les a ratlla, i a més tenim maneres de fugir-ne!

Diria que avui tenim més clar de què fugim que no pas on volem anar. Fugim de la soledat refugiant-nos en les xarxes o en els actes massius i massificadors. Fugim del pes de la realitat evadint-nos en les mil possibilitats virtuals. Fugim del més petit patiment, medicalitzant-nos fins a l'extrem. Fugim de les nostres obligacions escapant-nos en un activisme desenfrenat. Fugim de la buidor interior omplint-nos amb tot allò que ens ofereix la societat de consum. Fugim de l'anonimat buscant l'originalitat que ens ofereix la moda o la novetat. Fugim de nosaltres mateixos. Sabem o anem?

Ara aquest petit ésser, el COVID-19 ens té agafats. D'aquí ningú no se n'escapa, no hi ha porta de sortida. Ara si que té tot el sentit aquella pregunta. Estem en un túnel i no sabem si al final trobarem la llum o l'abisme. Ara és hora d'aguantar i no estem preparats. I cal tenir clar on volem anar. És el que fa que Jesús pugui dir als seus: " Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova". (Lc 22,28). Ell tenia molt clar on volia anar.

Potser per tranquil·litzar la nostra consciència ens omplim la boca de paraules solemnes, com solidaritat, llibertat, progrés, humanitat... però buides de realitat, si no és en algun gest ocasional en campanyes i maratons benèfics. Tenim grans utopies, tenim quantitat de revolucions de saló per enganyar-nos. Però seguim ben perduts a l'hora de la veritat, posant-nos davant el mirall i fer-nos la pregunta cabdal que donarà sentit a les nostres vides: "On volem anar?"

I tan a prop, concret i gran com tenim avui aquells que amb la seva vida entregada heroicament ens estan assenyalant on hem d'anar, si volem que al final del túnel trobem la llum i no l'abisme: sanitaris, servidors de les residències de gent gran, serveis públics i essencials, voluntaris... Es mereixen articles elogiosos i reconeixement, aplaudiments i cassolades. Però es mereixen i tenen dret que tanta entrega no quedi en això; molts hi hauran deixat la vida. Tenen dret, i en sortirem tots beneficiats, que tanta generositat serveixi perquè mai més diguem: "No sé pas on anem!"

0.0
Des del confinament

No hi ha cap comentari de moment...

Escriviu un comentari

El vostre correu electrònic no serà publicat.