Blog  

El mal: problema o misteri?

144
2-04-2020

Un canvi que tots haurem notat aquests dies és l'espai que ocupaven les noticien sobre qualsevol realitat del mal i el que ocupen actualment. I aquesta diferència no és només qüestió d'espai sinó també de la forma de ser tractades. Si ens fixem en l'espai, veurem que ocupaven més espai els mals que ens quedaven més llunyans, i d'una manera constant i repetitiva. Només ocasionalment les més properes ocupaven espais considerables, i pel menys temps possible. Les noticies dels mals més propers s'enllestien amb unes breus notes marginals. Algú deia que si volíem saber quins eren els temes importants calia anar al quiosc per veure les portades de les revistes: esports, modes, gastronomia, escàndols del cor... Ara, ja ho veiem, el nostre coronavirus ocupa el noranta per cent de les seves pàgines.

I pel que fa al tractament, en els mitjans, però també en les nostres converses. Mentre ens queden llunyans, en l'espai o en les possibilitats que ens afectin, són anècdotes, tant com sigui possible les amaguem,  busquem els culpables, ens en defensem tan com podem, hi posem distància.... Fem el possible i l'impossible per ignorar-les. I, ara sí, ens recordem de Déu per penjar-li la culpa.

Recordem aquest passatge? " L’Acusador va contestar:  —No és res, això de Job: per salvar la pell, l’home s’ho juga tot. Però, només que aixequis la mà i toquis la seva persona, et juro que et maleirà  a la cara!" (Jb 2,4-5). Ara el mal toca cadascuna de les persones, i la cosa canvia. Com els amics de Job, també hem omplert pàgines i pàgines sobre "el problema del mal", però hi hem reflexionat des de fora, i aleshores, diu J. Guitton, hi pensem malament, i afegeix que només s’hi pot pensar correctament des del propi mal. Doncs ara és l'hora. I pensar bé vol dir trobar la resposta, i per això cal escoltar Ireneu: "Només es redimeix el que s'assumeix". I jo afegiria, per aclarir-ho, que això no és possible si només es pateix.

Moltes reflexions d'aquests dies preveuen que ens caldrà canviar moltes coses en les nostres vides: costums, hàbits, valors... Jo dic que amb això no n'hi haurà prou, cal anar més enllà. Cal deixar de tractar el mal com a problema i s'ha d'assumir com a misteri si ens en volem sortir. I aquesta és una ocasió que podem deixar perdre.

Doncs quina diferència hi ha? Molta! El problema demana explicacions, i ja se n'han donat massa, i com a màxim es poden buscar solucions per poder-lo arxivar i oblidar-nos-en. El mal ni és pot explicar ni es pot arxivar. El mal és un misteri, i segons el mateix J. Guiton s'hi ha d'entrar –Ireneu i jo diem que s'ha d'assumir- i anar pujant graó a graó per tal de trobar, dalt de tot, la llum.

O passem del problema del mal al misteri del mal o no en sortirem. No perdem l'ocasió!

0.0
El problema del mal Job el misteri del mal

No hi ha cap comentari de moment...

Escriviu un comentari

El vostre correu electrònic no serà publicat.