Blog  

Epíleg per a creients... i no creients

456
7-04-2020

El company que em va animar a fer aquestes reflexions, en un moment mentre les anava redactant, em va fer arribar això: "un bisbe m'ha dit que l'Evangeli també és alegria. Què et sembla que li respongui?". I suposo que la cosa la volia posar en el context en què estem vivint. Immediatament vaig pensar en la pregunta que es fa el protagonista de La pesta, d'Albert Camus: "Es pot ser feliç en un país amb la pesta?" . És la pregunta que avui ens fem tots. Li vaig respondre que llegís el capítol "La seva alegria no és la del món" del meu llibre Tornem Jesús als pobres que ara resumeixo molt.

 Doncs ara ens hem de preguntar quina mena de felicitat i alegria és aquesta que viu i encomana Jesús als pobres. Certament no és “la que dona el món”

 És un do que s’acull i es rep i no aquella que és busca per ella mateixa. En el nostre món cerquem la felicitat per ella mateix. Quan la busquem per ella mateix ens donaran qualsevol succedani del “tot a cent” o d’”un sol ús”, que ens deixarà ressaca o frustració.

 ”Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa” (Jn 11,15). La joia de Jesús, no és com la del món, i perquè és completa, totes les altres han de ser-ne participació. No sempre ho són.

 ”En veritat, en veritat us dic que plorareu i us doldreu, mentre que el món s’alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria”. (Jn16,20) La alegria és do, però és do resultat de la acció alliberadora de Déu en nosaltres, i d’un nosaltres amb tota la càrrega de febleses, precarietats, esclavituds, creus. I que passa i és fruit d'aquest alliberament.

No és una alegria afegida o de consolació, sinó de l'acció alliberadora.

 ”Però ara vinc a tu, i mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també l’alegria que jo tinc, una alegria completa” (Jn 17,13). Les nostres alegries, les del “món”, en primer lloc són epidèrmiques, són ocasionals i són passatgeres ja que depenen de les ofertes que ens fa el mercat. La alegria de Jesús, que és la nostra, és una alegria que ve de dins; que és un estat permanent.

 Les nostres, les del "mon", són possessives, en canvi la que Ell viu, i la rebem com a do, és encomanadissa, ja que "el be és expansiu", ja que és participació de la seva.

 És aquella que reben i viuen els pobres, els primers l’acolliren. L’àngel els digué: No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria...Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit Lc (2,8,20).  I quan la rebem com a pobres aleshores s'encomana a tot el poble.

0.0
Des del confinament Tornem Jesús als pobres

No hi ha cap comentari de moment...

Deixar una resposta

El vostre correu electrònic no serà publicat.