Blog  

I les víctimes?

210
31-03-2020

La gravetat de la pandèmia, i el fet del confinament, estem veien com esta motivant una pila de reflexions tan en els mitjans de comunicació com a les xarxes. Mi afegeixo. A part de les de caire mes científic i polític, les més abundats que veig giren en torn al fet,  penso que més voluntarista que real, que la pandèmia ens farà canviar moltes coses en la nostra manera de viure. Segurament que sí pel que fa a les estructures econòmiques i laborals, però no a les del nostre estil de vida. Tan bon punt aixequem el cap, tornarem al consum, l'evasió, l'individualisme i tot el que ja sabem. Ens ho recorda la reflexió de Ramon Barea . En aquest context, unes poques veus o escrits ens recorden la quantitat de milions que moren cada dia, víctimes de la fam, d'altres pandèmies, les guerres...

Ja sé que no es poden equiparar aquestes últimes amb les de la pandèmia, però pel que fa a aquesta reflexió penso que no es forçar la cosa: unes i altres i en graus diferents tenen unes causes comunes que no entro a detallar.

Aquestes reflexions em porten a fer-ne un parell més. Aquesta millora somiada en aquestes condicions, em recorda quan jo era infant i em castigaven per haver fet una malifeta. Era immediat el "no ho faré més", que durava just el temps que el pare girava cua. No confio en aquests canvis. Però a més el mal ja estava fet, i aquí igual, els milers de morts ja no tornen per a poder veure aquest món més just. Si és donés el canvi haurien estat les víctimes innocents. Aquells milions que deia i aquestes víctimes són el preu per tenir el món del benestar elitista que busquem i alguns tenim. No devem haver avançat gaire d'aquelles cultures que oferien víctimes humanes per aplacar els déus o per a aconseguir la seva protecció. Amb el sacrifici frustrat d'Isaac, el Senyor vol posar fi a aquest sacrificis. Per tant aquest canvi no pot consistir a recuperar el nostre benestar sinó a fer d'aquestes víctimes un "memorial" que ens recordi i en mogui a reparar el mal en les víctimes que continuaran existint, si els canvis no són més profunds.

I segon. No voldria ser pessimista, però tinc present la petició del ric a Abraham per a que enviés Llàtzer als seus germans perquè no els arribés el mateix mal que a ell. I ja sabem la resposta d'Abraham: "ja tenen els profetes..." Sí, pare Abraham, però si hi anés un mort ressuscitat el creurien..." Que no!!

Déu faci que aquest canvi no sigui només per a recuperar el nostre benestar perdut, sinó per buscar el benestar humà per a cada fill i filla de Déu.

0.0
Des del confinament estil de vida

No hi ha cap comentari de moment...

Escriviu un comentari

El vostre correu electrònic no serà publicat.