Blog  

L'hora favorable

181
30-03-2020

Fa només un mes, si algú ens diu que ens havíem de confinar durant quatre setmanes per protegir-nos d’un virus desconegut, molt probablement li hauríem dit que deixés de llegir teories conspiranoiques. I encara només fa quinze dies, quan vàrem decidir suspendre totes les activitats presencials a ACGIL, algú encara deia que érem preses de la histèria col·lectiva.

Aquesta, com totes les crisis, ha fet aflorar aquelles actituds i aquells sentiments que normalment estan amagats sota el vel pesat i opac de l’activitat frenètica del dia a dia. Ara que hem hagut de parar, veiem i sentim coses que només havíem vist en una pantalla o en un llibre. Frases com “Hem de triar entre salvar vides o salvar el país i la seva economia”, o bé “Les persones grans hem de morir perquè els joves puguin tirar el país endavant”, o bé “Els estrangers que són entre nosaltres han de pagar el cost del seu tractament” no són extretes d’una sèrie o d’un llibre d’aventures bèl·liques, sinó que les hem pogut sentir en el Telenotícies aquests dies.

La intolerància més rància també ha fet acte de presència als nostres balcons. Hem llegit com persones que anaven a treballar en bicicleta (perquè no hi havia transport públic) eren escridassades i denunciades a la policia, per no parlar de pares i mares que treuen a passejar (amb tots les permisos oficials) els seus fills i filles amb trastorn de l’espectre autista i també són escridassats i amenaçats per les “locas del visillo”.

També ha estat ocasió de veure com han sorgit iniciatives solidàries i de voluntariat. Xarxes veïnals que vetllen per les persones grans que viuen soles, tallers “clandestins” de mascaretes, actes de reconeixement a les persones que treballen (cada dia a les vuit del vespre), etc.

Aquest crisi sanitària és, ha estat i serà un cop, un xoc molt fort. (Aprofito per recomanar que llegiu “La doctrina del xoc”, de Melanie Klein). Un xoc que de ben segur aprofitaran els més rics i poderosos per augmentar encara més la seva riquesa i el seu poder. Amb la societat en xoc els serà fàcil. En sortirem delmats i febles. Però després del dol pel que hem perdut ( i també per les persones estimades que hagin pogut partir), hem de reaccionar i organitzar-nos.

Perquè una crisi com aquesta també pot ser una magnífica ocasió per canviar les coses cap a millor. Segurament que sortirem del confinament per Pasqua. I una de les frases pasquals més repetides és “Ara és l’hora favorable, ara és el dia de la salvació” (2Co 6,2). Que la força del Ressuscitat ens hi ajudi!

0.0
coronavirus crisi ACGIL Pasqua xoc Klein intolerància xarxes

No hi ha cap comentari de moment...

Escriviu un comentari

El vostre correu electrònic no serà publicat.