Blog  

Racisme i masculinitat tòxica

497
8-06-2020

Estem passant per una crisi de masculinitat que s’ha manifestat en l’assassinat abjecte de George Floyd en un carrer de Minneapolis. Mai no ens haguéssim imaginat que això pogués passar a plena llum del dia, enregistrat per un telèfon mòbil. Pensàvem que això només passava en llocs foscos i ocults. La crisi de la masculinitat també s’ha manifestat en crides a la dominació i el poder per part de Trump i els supremacistes blancs.

Que potser el racisme no és l’expressió definitiva del poder? Del “poder sobre”, no del “poder amb”. De potència definida pel color de la pell i no pel fet de compartir el mateix cor.

Crec que hi ha un lligam directe entre la malaltia de la masculinitat tòxica que es mostra als carrers de Minneapolis i a altres llocs i la malaltia de la masculinitat tòxica que es va mostrar al Vaticà els darrers 40 anys. Hi ha una línia molt fina entre la cobertura d’un assassí germà i la cobertura d’un pedòfil germà. En cada cas, el bullying és al capdavant i l’encobriment d'un aspecte concret es troba en un segon pla. L’objectiu és el mateix: mantenir l’estructura de poder intacta, sense importar el cost per a la vida humana o l’ànima. Mantinguem el poder! El patriarcat és el patriarcat tant si el trobem en la religió, com en la política o en la policia. Tots hem d’estar alerta sobre la seva presència. La mateixa pedofília, com el racisme, és un exemple extrem de la dominació en marxa.

Tots els elements que han de purificar-se de les ànimes dels homes i de les dones, que han estat dècades destil•lant  una masculinitat tòxica, eren i són ben visibles. El poder n’és una part important , una gran part del “modus vivendi” del patriarcat, una gran part de la nostra societat, per desgràcia.

Què podem fer? Com ho faran les acadèmies policials per desfer-se d’aquesta masculinitat tòxica reforçada per la força del racisme? Què passa amb els sindicats policials que tan sovint esdevenen nius d’iniquitat que fomenten l’assetjament i la dominació? Aquesta situació no és tan diferent de la de la cúria del Vaticà que el papa Francesc ha netejat, les mateixes ombres i dinàmiques dominants i patriarcals que prenen les ànimes petites i esporuguides per fer-les més poderoses i amagar els seus egos atemorits.

I posats a fer, com poden desfer-se les altres institucions educatives d’aquesta masculinitat tòxica que està matant el planeta i el futur, com ara les facultats de dret, d’educació, d’art, d’empresa, d’economia, els tribunals i les cambres legislatives?

Una cosa que podem fer al respecte és augmentar la consciència i mirar en nosaltres mateixos els nostres valors més profunds, allò que ens fa sentir més vius i més enamorats. Una altra cosa que podem fer és manifestar-nos, organitzar-nos i protestar. 

Aquests dies hem vist com la gent s’ha aplegat per dir, col•lectivament, No! Nosaltres no som així. Això no és acceptable. Aquesta barreja de poder i de racisme dels darrers 500 anys a Amèrica i a tot el món s’ha acabat. Aquest "NO" profètic és escoltat i vist en nombroses ciutats en directe i a les nostres televisions.

(Adaptació lliure d'un escrit de Matthew Fox)
0.0
Racisme maculinitat tòxica patriarcat policia vaticà educació

No hi ha cap comentari de moment...

Escriviu un comentari

El vostre correu electrònic no serà publicat.