Blog  

Reina por un día

391
6-11-2020

Les persones de la meva edat recordareu aquest programa, que presentaven José Luis Barcelona i Mario Cabré, i que tractava bàsicament d’una pobra dona que, per un dia, podia fer realitat els seus desigs (una nevera, un viatge, retrobar un familiar...). En acabar el programa la dona tornava a la seva dura realitat.

Aquestes darreres setmanes he recordat aquest programa arran de les declaracions del papa Francesc sobre les unions del mateix sexe, recollides en el documental “Francesco”, que s’acaba de presentar. Per una banda deia que “les persones homosexuals tenen dret a una família”, i per altra banda que el que calia era recolzar les “unions civils”, perquè “no se’ls pot deixar sense protecció”. 

Malauradament acostumats com estem a sentir tota mena de menyspreus, insults i vituperis per part de les jerarquies vaticanes, he de reconèixer que les paraules del papa Francesc em van alegrar. A mi i a molts d’altres gais cristians. I així ho vàrem fer públic. Pensàvem que aquestes paraules marcarien un abans i un després en la pastoral catòlica cap a les persones homosexuals. Encara que fossin dins d’un documental, fora de qualsevol document oficial, aquelles paraules farien història. Ja sabíem que si volgués, el papa podria canviar la redacció del Catecisme i dels altres documents vaticans, que ens consideren víctimes d’una tendència “objectivament desordenada” i a les nostre famílies fora “del designi diví”. Però volíem sentir en aquell documental com una llavor del que acabaria passant: la plena acceptació de la diversitat sexual i de gènere en el si de l’església vaticana.

Val a dir que també hi va haver gais cristians que ens deien que tot allò no era altra cosa que propaganda, en la que Francesc era un mestre. I recordaven la famosa “qui sóc jo per jutjar-los”, que es va quedar en això: en una frase mediàtica que no es va traduir en cap canvi en la manera de tractar les persones homosexuals. Altres ens deien que les frases que tan ens alegraven no eren altra cosa que homofòbia de baixa intensitat: per què ens destinava a les unions civils (de segona), si no era per barrar-nos el pas al matrimoni (de primera)? Això per no parlar del paternalisme tronat que destil•laven: “No els podem deixar desassistits” (pobrets!).

Les paraules del documental també van aixecar la ira dels defensors més ferotges de l’ortodòxia vaticana, que van oposar les paraules del papa a les Escriptures! L’ex cap del Sant Ofici, el cardenal Muller, va arribar a dir que si havia de triar entre la fidelitat al papa o a les Escriptures, ell triava les Escriptures. (He de suposar que el purpurat deu desconèixer el document de la Comissió Bíblica Internacional sobre la interpretació errada de les Escriptures per condemnar la homosexualitat).

Fins que va arribar la galleda d’aigua freda per mitjà d’una carta del Secretari d’Estat (!!) a tots els bisbes del món dient-los que les paraules del papa havien estat manipulades i que el posicionament doctrinal del Vaticà seguia essent el mateix: “tendència objectivament desordenada”, “evitar la discriminació injusta”, “oposició total a les lleis d’unions civils”, i consideració de les famílies LGTB “com externes al designi diví”.

Doncs això. Vam ser reines per un dia. L’endemà vam tornar al lloc d’on mai hauríem d’haver sortit, segons les jerarquies vaticanes. Sort que l’església va per un altre camí, i cada dia són més les persones i les comunitats que ens acullen amb els braços oberts, a nosaltres i als nostres fills i filles, tal com hagués fet Jesús.


0.0
papa Francesc unions del mateix sexe persones LGTBI pastoral inclusió persones homosexuals

No hi ha cap comentari de moment...

Escriviu un comentari

El vostre correu electrònic no serà publicat.