Fronteres enllà - Número 486  

Lola Bañón, periodista d’internacional experta en Palestina
Teresa Carreras

Foc Nou Amb vint-i-cinc anys de feina ben feta com a periodista a la Ràdiotelevisió Valenciana (RTVV) i a les aules de la universitat, Lola Bañón ha estat guardonada amb el Palestinian Award for Excellence and Creativity, concedit per la Paltel Foundation. «A Palestina», ha dit a Foc Nou, «la qüestió nacional i lluitar contra l’ocupació supera a la causa religiosa: cristians i musulmans van de la mà». Occident ha de canviar la seva mirada cap al món musulmà i obrir-se al diàleg.

Sorpresa per aquest guardó?
Sí perquè com a redactora de la secció d’internacional a la televisió valenciana sempre he intentat complir amb la meva responsabilitat com a periodista. Me’l van lliurar el primer ministre palestí, Rami Hamdallah i el president de la Fundació, Sabih el Masri, a Ramallah. Va ser molt emotiu. Sempre he intentat explicar el que passava, el context i, també, rescatar històries d’humanitat d’un poble que lluita contra la ocupació des de fa molts anys.

En els debats i notícies a la televisió es parla de la necessitat de separar la religió de l’Estat?
No és un debat en els termes que nosaltres plantejaríem aquí. En algunes publicacions liberal s’exhorta als clergues a ocupar-se de la religió i no de la política, però no és una tendència generalitzada arreu.

Com ho fan els mitjans palestins per no confondre els musulmans amb jihadistes?
Les confusions creades al respecte al món occidental causen estupor al món àrab. Allí la immensa majoria no consideren musulmans als jihadistes. L’Alcorà prohibeix la mort d’innocents i els que s’autoanomenen jihadistes han causat més morts a Orient que a Occident. Pels bons musulmans jihad significa guerra interior per a la superació.

El vel provoca debats sobre religió, als mitjans?
Allà he vist de tot. Mares que no porten vel i filles que si, moltíssims casos a Palestina. El vel és un símbol que a Occident ens anul·la la possibilitat d’enfrontar el debat directe del que passa a les dones al món àrab. El vel no és un element religiós sinó que per a algunes dones es netament identitari.

Com s’informa del cristianisme i de l’Església Catòlica a l’Orient Pròxim?
Els conflictes dels darrers anys han provocat un augment del sectarisme i una radicalització de les diferències religioses i això té també el seu reflex a la informació. A Egipte, per exemple, els coptes tenen diaris propis, però a l’Orient Pròxim s’ha produït un èxode enorme de cristians, especialment iraquians, sirians i palestins. La meva percepció es que la qüestió nacional supera la religiosa i cristians i musulmans van de la mà.

El naixement d’Al Jazeera va representar un canvi important?
El meu primer viatge a Palestina va ser un any abans del naixement d’Al Jazeera, el 1996. Puc afirmar que va ser una revolució. Va suposar la creació d’una immensa redacció d’àrabs de tots els països i amb tots els accents fent informació sobre els àrabs i dirigida a ells. La tecnologia i la voluntat política de Qatar va aconseguir una gran Umma o comunitat que va aconseguir posar en primera línia informativa una agenda temàtica netament àrab. Al Jazeera, a més d’una televisió es va convertir en una gran agència que subministrava imatges a la resta de les televisions. La línia editorial ha estat molt criticada per la seva postura vers la guerra de Síria. És molt recent, caldrà analitzar com ha canviat la societat.