La qüestió - Número 485  

Ningú oblida els rohingyes
Queralt Castillo Cerezuela

Foc NouMyanmar: un estat ferit per la dictadura

Birmània va aconseguir la independència de l’imperi britànic el 1948. Després que l’arquitecte de l’autodeterminació, el coronel Aung San i pare de l’actual líder birmana Aung San Suu Kyi, fos assassinat juntament amb la meitat dels seus ministres el 1947 (just abans de proclamar-se la independència), el país va quedar en mans de U Nu, que no va aconseguir mantenir un sistema democràtic i de llibertats.

Des del 1962 i fins al 2011, Birmània va sofrir una de les dictadures més hermètiques que es coneixen: la de la Junta Militar en les seves diferents formes. Després de diversos intents de democratització al llarg dels anys vuitanta i noranta i durant la primera dècada del segle XXI (tots ells duts a terme per la societat civil i La Lliga Nacional per la Democràcia, NLD per la seva sigla en anglès, liderat per Aung San Suu Kyi), el 2011, després d’alguns canvis estructurals portats a terme pel govern civil de Thein Sein (al càrrec entre el 2011 i el 2016), tot semblava indicar que Myanmar havia emprès el camí cap a la democràcia.

Hi havia molts reptes al davant: el tancament del país durant tants anys, la falta de les llibertats més essencials, els nivells de pobresa als que s’havia arribat a causa de les sancions internacionals a la Junta Militar, la complexa composició ètnica del país i la presència de desenes de grups armats que lluiten per l’autodeterminació de regions concretes auguraven un camí cap a la democràcia llarg i difícil.

Les eleccions generals del 2015, guanyades per àmplia majoria per la NLD, havien de ser el punt de partida cap a un nou sistema polític. D’aquestes eleccions en parlava Amnistia Internacional (AI) el 2016 en un informe: “Aquestes eleccions van rebre, en general, elogis per la seva credibilitat i transparència, però es van veure entelades per la negació del dret al vot a grups minoritaris i per la restricció de la llibertat d’expressió”. La comunitat internacional va reconèixer el pas al capdavant de Thein Sein i es van posar les esperances en un sistema democràtic amb llibertats que, malauradament, no acaba d’arribar.

Aflorament de tensions i la violència de les forces armades contra les minories ètniques

Des del 2012, les tensions ètniques entre les diferents ètnies (Myanmar té més de 130 grups ètnics diferents dels quals vuit –Shan, Kachin, Chin, Bamar, Rakhine, Kayah, Kayin i Mon– es consideren ‘races nacionals’) han protagonitzat portades de tot el món. Si bé s’ha parlat repetidament de ‘tensió interètnica’, sobretot als mitjans birmans, el cert és que la nomenclatura no s’ajusta a la realitat: no és tant una tensió entre les diferents ètnies sinó la violència del Tatmadaw (les forces armades birmanes) contra les minories del país. No és una circumstància nova: des del 1962, i fins i tot durant l’època colonial, la facció militar del país ha tingut recel a tots aquells que no eren Bamar, l’ètnia majoritària del país (amb un 70% dels habitants), de religió budista.

El genocidi Rohingya, la crisi més visible

La crisi més visible ha estat la de la comunitat musulmana del país, els rohingyes, que viuen al nord de Myanmar, a l’estat de l’Arakan, però el cert és que la violència entre el Tatmadaw i altres grups ètnics, com els Kachin (la minoria cristiana del país) o els Wa, no s’ha aturat.

Els rohingyes han viscut a Myanmar des del segle XII, segons documents històrics. Durant els anys de la colonització britànica (1824-1948), va haver-hi molta migració de treballadors de Bangladesh i l’Índia cap a Myanmar, ja que els britànics administraven Birmània com una província més de l’Índia. Això va començar a crear les primeres tensions, ja que la població local no veia amb bons ulls aquest moviment migratori.

Després de la independència, les lleis van canviar i tota aquesta gent que s’havia desplaçat van començar a ser considerats il·legals. La llei de ciutadania del 1982 ho va acabar de confirmar: només serien ciutadans birmans aquells qui poguessin rastrejar la seva residència familiar abans del 1823, any de la primera campanya militar britànica a Myanmar. La llei va resultar i continua sent problemàtica: els vincles transnacionals de diferents grups ètnics són habituals i rarament hi ha documentació per demostrar l’arrelament familiar. És per aquest motiu que gran part de la població birmana considera els rohingyes bengalis, no birmans; i és per aquest motiu que se’ls vol fer fora del país per la força.

La violència sectària contra els rohingyes, que conformen el 4% de la població, va començar el 2012, quan va haver-hi les primeres revoltes anti musulmanes. En aquell moment, els grups budistes radicals Ma Ba Tha i 969 van jugar un paper primordial en l’elaboració del discurs xenòfob i racista que ara impera al país: van fer creure a la població que el budisme a Myanmar estava sota amenaça i que els musulmans volien islamitzar el país. Sota el mandat del president Thein Sein, l’executiu birmà va prometre que investigaria el discurs de l’odi, però no es van prendre cap mesura.

Si el discurs de l’odi va arrelar dins la societat budista birmana, és perquè els poders fàctics ho van permetre. Dit això, es pot dir que existeix una relació directa entre la islamofòbia d’alguns sectors de la comunitat monàstica budista i el despertar de protestes violentes contra els musulmans del país.

En aquest context, els mitjans de comunicació del país no es van mantenir neutrals. Alineant-se amb aquest discurs, es va fer creure a la població que les revoltes eres causades per la comunitat musulmana i es va fer incidència en la idea que els musulmans volien islamitzar Myanmar.

Budisme i islam a Myanmar

El paper polític que juga el budisme en els països on hi ha majoria de població budista és una de les característiques més significatives de la regió. La relació entre el budisme i la vida social i política és tal que és complicat separar- los. En el cas de Mynamar, i tal com apunta Nyi Nyi Kyaw a Islam and the State in Mynmar, Muslim-Buddhist relations and the polítics of Belonging (Oxford University Press, 2016), “el budisme ha modulat la vida social birmana i el pensament i, fins al moment, el birmà identifica ‘birmà’ i ‘budista’ com conceptes pràcticament equivalents i inseparables”.