Pòrtic - Número 486  

Solidaris també en el dia a dia
Jordi Pacheco

Foc NouEntre el 30 de novembre i l’1 de desembre, pocs dies abans del tancament d’aquesta edició de Foc Nou, va tenir lloc la desena edició de El Gran Recapte d’Aliments, una iniciativa impulsada des dels bancs d’aliments de les diferents províncies de Catalunya. Gestionats per entitats benèfiques sense ànim de lucre, els bancs d’aliments tenen com a principal finalitat recuperar els excedents alimentaris i distribuir-los entre les entitats socials homologades per la Generalitat (principalment Càritas, Creu Roja o algunes esglésies) perquè els facin arribar a les persones més necessitades. Els objectius són, entre altres, lluitar contra la pobresa alimentària i el malbaratament, reduir l’exclusió, contribuir a la consolidació d’un món més just i garantir el dret a una alimentació suficient i saludable per a tothom.

Tot i que no es tracta de l’única mobilització de recollida promoguda des dels bancs d’aliments —durant l’estiu té lloc la campanya “La fam no fa vacances”—, El Gran Recapte ha esdevingut tot un clàssic d’aquestes dates prenadalenques. Pot ser que amb la proximitat del Nadal la ciutadania estigui més sensibilitzada que en altres èpoques amb el problema de l’escassetat d’aliments entre els més desafavorits. No en va, es diu que l’edició d’enguany ha recollit a Catalunya al voltant de 4,5 milions de quilos de productes i hi han participat 27.500 voluntaris en els 2.500 punts de recollida habilitats. Les xifres permeten parlar d’un gran èxit col·lectiu que implica la participació sobretot de voluntaris però també d’entitats solidàries, empreses, donants i mitjans de comunicació. Tots units per aconseguir que tothom pugui tenir un plat a taula.

Però malgrat la gran cohesió social i el lloable esforç i dedicació de milers i milers de persones que hi participen amb tota la seva bona fe, hi ha altres sectors de la societat que es mostren crítics amb aquesta iniciativa ja que consideren que les principals beneficiàries són les cadenes de supermercats i les multinacionals agroalimentàries, les quals tenen en aquesta data assenyalada un dia de venda extra.

Fa tot just un any, David Palau, activista dins del camp de l’educació crítica i transformadora, publicava a La Directa un article titulat “El gran recapte, la cronificació de la pobresa", tot recordant els tres pilars bàsics en què les multinacionals basen el seu poder: l’explotació de la classe treballadora, la mercantilització amb productes produïts amb agricultura intensiva i de químics, i la globalització, que tant malmet terres i persones. Aquests factors porten, segons Palau, «a la cronificació endèmica del sistema capitalista i, per tant, de les injustícies que suposadament s’intenten remeiar». D’altra banda, la Política Agrària Comuna (PAC) promoguda des de la Unió Europea, que «té com a únic objectiu el creixement continu i la competitivitat global», ha provocat durant les últimes dues dècades la desaparició d’unes seixanta mil explotacions agràries. Sosté David Palau que «la PAC força la pagesia a incrementar la seva productivitat i, per tant, malvendre els seus productes fins el punt en què el conreu de la terra no sigui una forma digna de guanyar-se la vida».

L’alimentació hauria de ser un dret inalienable i no un negoci. Els qui advoquen per una transformació real de la societat consideren que, més que grans recaptes, el que necessitem és recuperar la sobirania alimentària («la capacitat democràtica de controlar tots aquells elements que són indispensables per a la reproducció de la vida justa i digna») per tal de no continuar depenent dels grans poder econòmics.

«La caritat és humiliant perquè s’exerceix verticalment i des de dalt; la solidaritat és horitzontal implica respecte mutu», deia Eduardo Galeano. Els grans recaptes són un inqüestionable demostració de la solidaritat de la gent i justament perquè la gent vol ser solidària s’han de buscar noves formes de cooperació que no es limitin a moments puntuals. A l’àmbit local podem trobar altres maneres d’ajudar els altres sense gairebé intermediaris, ja sigui ajudant en menjadors socials, donant suport a col·lectius que treballen per l’alfabetització d’immigrants o participant en els bancs de temps, per citar-ne alguns exemples. Podem acceptar que el món no es pot canviar i continuar atenuant les injustícies amb mesures únicament caritatives o bé podem treballar per combatre les circumstàncies que generen aquestes injustícies. Bon Nadal.